Agraeixo la seva preocupació (Crítica de l'spam pur)

Haig d'agrair l'interés que posen enviant-me propaganda de Viagra, agraeixo la seva preocupació per si la titola se'm posa dura o no, i ho agraeixo de tot cor que em donin un remei per si de cas. Però no em cal, no pateixin, la meva titola està en plenes facultats físiques. Un compte ple de calerons en un paradís fiscal si que ho acceptaria de bon grat, això em permetria tenir més temps lliure i llavors potser em caldria recórrer a la Viagra per poder aguantar.

És sorprenent la gran quantitat de spam que es genera al voltant de la Viagra i d'altres medicaments, sigui per posar la titola dreta o per eliminar els greixos, d'altres et prometen que rejoveniràs fins semblar un adolescent, la realitat es que el més probable es que la titola et caigui a trossos, acabis amb el fetge amb una cirrosi de cavall i els ronyons convertits en steak tartar i la teva pell acabi més encartonada que la de la mòmia de Tutankamon. I a tot això el teu compte corrent tingui més forats que viatges Marsans després del pas de Díaz Ferrán.

Donald és un vell (ànec) verd

Una dona de 27 anys ha denunciat l'ànec Donald -que ja té 76 anys - del Parc Disney d'Orlando (Florida) per haver-i tocat els pits quan li va demanar una foto i un autògraf. Demana 50.000 dòlars i diu que se sent traumatitzada perquè l'ànec Donald ja no té plomes, té mans. No és rar que alguns avis els encanti empaitar jovenetes però això és absurd. On anirem a parar si els personatges de Disney comencen a fer coses d'aquestes?. Que serà lo següent, la Blancaneus muntant una orgia amb els set nans, Pocahontas fumant marihuana, Shrek presentant-se de candidat republicà a les properes presidencials americanes?. Realment els temps han canviat, quina desil·lusió, que baix ha caigut l'ànec Donald. Hem perdut els referents de la nostra infància i joventut. Si ens falla l'ànec Donald en qui podrem confiar?.

Souvenir, souvenir

Només un 30% dels souvenirs que es venen a la ciutat de Tarragona tenen alguna relació amb Tarragona, la resta són souvenirs típicament espanyols com les nines flamenques, els toros de vellut, sangria, ventalls d'inspiració andalusa, etc. A més dels "molt tradicionals” barrets mexicans. Això preocupa l'Ajuntament de Tarragona que considera que els souvenirs són un mitjà de promoció de la ciutat i per això volen impulsar una línia de productes que estiguin relacionats amb casa nostra.

És molt trist que una ciutat com Tarragona – la romana i Imperial Tarraco - amb un passat històric tan important vegi com els venedors de souvenirs ofereixen productes aliens a la pròpia història de la ciutat. I en si a la ciutat.

Aquest és un problema que també pateix Barcelona, només cal entrar a les tendes de souvenirs de les Rambles o dels voltants de la Sagrada Família i costa trobar entre tants souvenirs que no tenen cap relació amb la ciutat on són venuts alguns que tinguin relació amb aquesta ciutat.

Cada vegada que he tractat aquest assumpte m'han donat hòsties per tots costats de part de gent que sembla que els encanta mantenir una situació completament absurda en què una ciutat es dedica a vendre productes que representen altres llocs i altres cultures.

Els ajuntaments són responsables d'impulsar un canvi de mentalitat que ens faci sortir d'aquesta ridícula situació en què les nostres tendes de souvenirs venen productes típics d'altres llocs i per trobar un producte que representi la pròpia ciutat sembla que estiguis demanant un impossible.

I si és patètic que a Barcelona o Tarragona venguin nines flamenques enlloc de nines vestides de pubilla, estampes típicament andaluses o castellanes enlloc de les de paisatges de Catalunya, encara és més ridícul la presència de barrets mexicans.

Troben la tomba de Harry Potter

Clar, que no es tracta de l'Harry Potter aprenent de mag, sinó d'un jove anglès enterrat a començaments del segle XX. El descobriment es va produir quan el jardiner de la parròquia de "Sant Llorenç", en Carlton Miniott, Yorkshire, removia brosses al cementiri de l'església. Després d'un petit arbust va aparèixer la làpida en tota la seva esplendor pètria. "Doncs quina cosa", diran vostès, "és de suposar que per tot Anglaterra hi haurà més tombes de persones on el nom de les quals coincideixi amb el del bruixot". Cert, però aquí s'afegeix un detall que converteix la notícia en material per a recol·lectors de serendipias: el reverend a càrrec de la parròquia s'anomena Rowling.

Sens dubte, una possible explicació a la casualitat seria en un muntatge publicitari per part dels vilatans. En un país on cada poblet te el seu fantasma o la seva llegenda, comptar amb un petit misteri local proporciona caché. Assegurança que comerciants i hotelers locals somien amb el seu poble envaït per hordes d'admiradors d'Harry Potter. I com més fanàtics millor. Tanmateix, és cert també que en ocasions la realitat sembla imitar la ficció, encara que sigui modestament, com en aquest cas.

Muntatge o no, el descobriment ha despertat la curiositat i l'interès dels veïns de Carlton Miniott. Expliquen les cròniques que els nens es reuneixen en bandades i peregrinen al cementiri per veure la làpida amb els seus propis ulls.