Pages

BENVINGUTS

Si per casualitat has vingut a parar a aquest espai sigues benvingut de tot cor. Si has vingut de forma voluntària encara t'ho agraeixo més.

En aquest bloc segur que no trobaràs artícles imaginatius, talentosos, que et fassin emocionar. Només és per mí un mitjà d'expressió dels meus pensaments i sensacions, que fins ara s'ha demostrat molt eficaç.

Ja que com diu l'Shrek millor fora que dintre.

dimarts, 26 de desembre del 2017

Programa electoral

Arrimades US L'HA INTENTAT FICAR DOBLEGADA, juas!
Gent de ciutat Gran de Catalunya, especialment cinturó obrer, que és on ha guanyat Ibex Arrimades : llegir-se els programes electorals és GUAY.
Si ho haguéssiu fet, veuríeu que:
1) Ciutadans proposa privatitzar la sanitat
2) Ciutadans proposa abaratir l'acomiadament
3) Ciutadans proposa retardar l'edat de jubilació (en diuen "envelliment actiu", pren ja).
4) Ciutadans proposa abaixar les pensions (en diuen "fer sostenible el sistema de pensions")
5) Ciutadans proposa seguir amb les retallades (en diuen "ajustar-se a la regla de despesa de la UE")
6) D'inversió en infraestructures, res. O sigui que els del cinturó obrer us quedeu amb el mateix servei de rodalies mierder.
7) El programa electoral de Ciutadans, d'altra banda, és populisme del bo: tot millora, en tot es gasta més, i màgicament.
La bona notícia és que, com hem guanyat els de sempre, és a dir, els indepes, res de totes aquestes tonteries succeiran. No ens doneu les gràcies campions, no passa res. Jo també us entenc: IBEX és tan jove, tan maca, tan moderna i sap parlar tan ràpid que us va ennuvolar la vista i no us heu llegit el que diuen, que és liberalisme de dretes del bo barrejat amb populisme de llibre.
I tot això finançat per l'Ibex i el senyor Juncker, que estan creant un producte atractiu perquè el voteu i seguir aplicant la seva recepta neocon.
Això sí, que se salvi Espanya. Això justifica tota la resta.

dissabte, 9 de desembre del 2017

SEÑOR RAJOY, LÉAME: ES GRATUÍTO

Señor Rajoy, nunca imaginé que pudiera estar de acuerdo con usted en algo. Y fíjese, que cuando usted dice “los catalanes hacen cosas” lo estoy al cien por cien. He de matizarle, no obstante, que los catalanes hacemos cosas y no sólo las hacemos, sinó que las hacemos muy bien, de manera inmejorable ¿y sabe por qué? pues porque el pueblo catalán ama a su tierra y ama la libertad y a las personas que se la están jugando para que seamos libres. No somos unos fanáticos señor Rajoy, no. Somos un pueblo diferente, al que no le importa el esfuerzo económico o físico por alcanzar una mejor sociedad, en la que quepa todo el mundo, independientemente de su color o procedencia. Entiendo que tantas personas desplazadas a Bélgica les escueza porque por ustedes, seguramente, nadie iría ni a la esquina. También sé que ustedes no conciben ningún trabajo sin un sobresueldo, pero créame, el mejor trabajo es aquel que se hace con amor y de forma desinteresada: ese es el buen trabajo, y ese es el que realizamos los catalanes cuando vamos arriba y abajo. Somos y queremos seguir siendo, señor Rajoy. No se preocupe, no espero que me entienda, sé que les resulta un tanto difícil. Compre tila para usted y los suyos que les irá bien.
Anda revolucionario el gallinero pepero, escandalizado de lo bien que hemos hecho el viaje a Bruselas y de las simpatías que hemos despertado no sólo en la propia Bélgica sinó también en el mundo entero.
Su señor González Pons está ciertamente nervioso por las cifras que ha dado la policía belga, pero ¿quiere que le diga una cosa, Don Mariano?, la cifra de personas que se desplazó a Bruselas es lo de menos. Con que hubiera ido solamente una persona, el hecho ya es digno de admiración: recorrer 2600 kms. en dos días, pagándolo de su bolsillo, y a pesar del mal tiempo, dice mucho tanto de la persona a la que se quiere homenajear, nuestro President, como de la persona que va allí en reconocimiento de unos hechos y de unas actitudes que todavía están por ver en usted y en su gobierno.
Yo le invito a que haga una concentración en Madrid  a favor de usted y de su gobierno, de todos los españoles, sin pagarles el bocata de mortadela ni el autocar, a ver cuántos llenan la plaza Mayor.
También le sugiero que cuando quieran hacer una demostración patria en Barcelona, en vez de enviar a los garrulos de siempre, con bocadillo y autocar pagado y barra libre para ejercer tanta violencia sin que les pase nada, envíe a personas normales que las hay en España y no pocas, eso sí, pagándoselo ellos de su bolsillo, con la finalidad de que nos expliquen a los catalanes lo confortable que es sentirse español y mucho español. Igual nos convencen, oiga.

divendres, 8 de desembre del 2017

NO ELS ENTRA AL CAP


Que un munt de milers de persones puguin anar cap a Brussel·les pagant-s’ho ells, passant fred, sense dormir, fent viatges-llampec, acabant literalment rebentats, passant fins i tot gana -no per res, si no per els horaris ajustats- per manifestar-se amb el somriure als llavis, sense un mal gest, sense literalment ni un paper per terra, no els entra al cap, ells estan acostumats a muntar mogudes (molt menys nombroses) a base de pagar el viatge a la gent, pagar-los el “bocata”, la “birra” i vés a saber si altres coses i clar, veure com quaranta-cinc mil persones omplen Brusel·les un inclement dijous de Desembre i a més es porten amb una educació i civilitat admirables, no els entra al cap. Doncs resulta que si, que els independentistes catalans som així de “rarets”, i a més cridem tot el que podeu arribar a imaginar “a favor de”, mai “en contra de”. Us sona allò de “Mas càmera de gas” o “Puigdemont a la prisión”?, doncs els equivalents per part nostra no els ha sentit mai ningú. Som així i ells no ho entenen. És el seu problema, i gros!!.

dijous, 12 d’octubre del 2017

Les Bogeries d'un il·luminat

La bogeria d'un il·luminat porta la nació d'Alemanya l'any 1939 fins a 1945 de tots els que han llegit alguna cosa de la segona guerra mundial és sabut que van morir uns 60.000.000 milions de persones i no comptem els ferits, i mutilats, al final de tot per deixar una Europa arrasada i sobretot la pròpia Alemanya, Berlín el seva capital queda destruïda en mes d'un 80% però 40 anys després Alemanya i Berlín en particular es reconstruí, la maquina de guerra es subtitui per la maquina del treball de fer un país nou i que aquest al capdavant d'Europa novament com així és.

El món ha entrat en una crisi general i avui en comptes de mirar per respondre a aquesta crisi amb mesures que s'estabilitzi al benestar ens permetem el luxe de fer una vaga general avuil dia 29. Sabeu que costa una vaga general a una nació ? no és que aquest en contra de la vaga però en situacions que el justifiquin demà segons les estadístiques el 65% de la gent no esta a favor de la vaga és a dir que hi ha una majoria que no la veuen correcta però hi haurà els piquets que vulguis teu o no fer la vaga t'obliguessin fer-la, ja que no et deixessin entrar en el teu lloc de treball, els miners es posen en vaga i les drassanes també, Com es pot sortir d'una crisi en aquestes condicions ? la veritat que me'l pregunto i no l'es.

Si vaig començar parlant d'Alemanya he de recordar que quan la guerra acabo els alemanys treballadors de les seves 8 hores de treball|feina cobraven 7 l'altra hora era per al govern per refer tot el que es destrueixo... M'agradaria saber si el poble espanyol se li digués que donéssim una hora de treball|feina per pagar el dèficit que tenim que diria.

Perquè a tots els que d'una forma i una altra ens afecto la crisi i una reducció i congelació de sous com són jubilats, els funcionaris públics, i molts mes a ningú li agrado i ara ens diuen que als quals guanyen mes de 120.000 € són els que li pujaran mes la quota de pagaments hisenda a meu m'agradaria guanyar 120.000 € o mes a l'any i que em descomptessin fins un 20% però si això ho fes el govern no es la que s'armaria.

Bo és una opinió molt particular
salutacions i petons

dilluns, 2 d’octubre del 2017

Carta a la meva filla

Una carta per la meva filla, que espero que algun dia ho pugui entendre.
Diumenge a la nit em truques: pare, vull que vinguis! Perquè no vens?
Arribo a casa una estona més tard, a les 10 de la nit, cansat, sense forces, sense quasi haver menjat,.. Entro i em preguntes (o més aviat em retreus): pare, perquè no venies? No has estat amb mi en tot el dia! I jo t'abraço i a cau d'orella et dic: He votat Thaïs, el pare ha votat!
Tu no tens idea del que significa el que et dic, només saps que el pare ha estat 14 hores fora de casa i encara no entens ven bé el motiu.

“El pare s'ha aixecat molt d'hora i s'ha passat 14 hores davant una porta on a dins hi havia una urna on la gent hi podia posar un paper per decidir el seu futur i el de les seves famílies. El que passa és que hi ha persones que creuen que aquestes urnes i aquestes paperetes són unes armes letals que fan molt més mal que qualsevol porra o pistola de goma. Per aquest motiu el pare ha decidit vigilar aquestes urnes les hores que calgui... Perquè una altra cosa que no saps és que en el paper que es tira a dins hi ha escrit el teu futur. Com qualsevol mare o pare del món, jo vull el millor futur per tu, per això no puc deixar que ningú te'l prengui i te l'embruti. El papa simplement vol que puguis viure en un lloc on puguis ser qui decideixes ser, on ningú et prengui el que tu mateixa et guanyes, on ningú respongui a cops de porra a les teves idees, on el diàleg sigui sempre la millor via, un lloc on tothom, sigui d'on sigui, hi tingui cabuda.
Vull que siguis lliure Thaïs i que tinguis clar que quan algú vulnera els teus drets i la teva dignitat i et pega a cops de porra, vol dir que no t'estima. Vull que visquis en un lloc on t'estimin, perquè l'amor és el milor que tenim.
És per tot això que ahir el pare no va estar amb tu, algun dia ho entendràs.”



I si comparteixo aquesta carta és perquè jo només sóc un de les desenes de milers de mares i pares que ahir vam sortir a lluitar pel seu futur, i vam arribar a la nit a casa esgotats i vam abraçar als nostres fills sabent que havíem lluitat amb el cor.

dilluns, 11 de setembre del 2017

11 Setembre poètic

Vinga va, aquesta vegada
no s’hi val cap evasiva.
Aquest any nostra Diada
ha de ser definitiva.

Si encara no heu fet el pas,
inscriviu-vos ja, si us plau,
que aquest cop s’hi apunta en Mas
i fins i tot la Colau!

Ja preparo l’estendard.*
Tot a punt: el cant i el crit.
Hem de posar el punt i a part
i no un altre de seguit.

VISCA CATALUNYA LLIURE