Carta a la meva filla

Una carta per la meva filla, que espero que algun dia ho pugui entendre.

Diumenge a la nit em truques: pare, vull que vinguis! Perquè no vens?

Arribo a casa una estona més tard, a les 10 de la nit, cansat, sense forces, sense quasi haver menjat,.. Entro i em preguntes (o més aviat em retreus): pare, perquè no venies? No has estat amb mi en tot el dia! I jo t'abraço i a cau d'orella et dic: He votat Thaïs, el pare ha votat!

Tu no tens idea del que significa el que et dic, només saps que el pare ha estat 14 hores fora de casa i encara no entens ven bé el motiu.

“El pare s'ha aixecat molt d'hora i s'ha passat 14 hores davant una porta on a dins hi havia una urna on la gent hi podia posar un paper per decidir el seu futur i el de les seves famílies. El que passa és que hi ha persones que creuen que aquestes urnes i aquestes paperetes són unes armes letals que fan molt més mal que qualsevol porra o pistola de goma. Per aquest motiu el pare ha decidit vigilar aquestes urnes les hores que calgui... Perquè una altra cosa que no saps és que en el paper que es tira a dins hi ha escrit el teu futur. Com qualsevol mare o pare del món, jo vull el millor futur per tu, per això no puc deixar que ningú te'l prengui i te l'embruti. El papa simplement vol que puguis viure en un lloc on puguis ser qui decideixes ser, on ningú et prengui el que tu mateixa et guanyes, on ningú respongui a cops de porra a les teves idees, on el diàleg sigui sempre la millor via, un lloc on tothom, sigui d'on sigui, hi tingui cabuda.

Vull que siguis lliure Thaïs i que tinguis clar que quan algú vulnera els teus drets i la teva dignitat i et pega a cops de porra, vol dir que no t'estima. Vull que visquis en un lloc on t'estimin, perquè l'amor és el milor que tenim.

És per tot això que ahir el pare no va estar amb tu, algun dia ho entendràs.”

I si comparteixo aquesta carta és perquè jo només sóc un de les desenes de milers de mares i pares que ahir vam sortir a lluitar pel seu futur, i vam arribar a la nit a casa esgotats i vam abraçar als nostres fills sabent que havíem lluitat amb el cor.