Generacio dels 70' (3ª part)

La generació que es va cansar de veure les mamà chicho. La generació a la qual li entra el riure fluix cada vegada que tracten de vendre'ns que Espanya és favorita per a un mundial. L'última generació que veia el seu pare posar la vaca del cotxe fins al cul de maletes per anar de vacances. L'última generació de les litrones i els porros, i que cony, l'última generació assenyada que hi ha hagut. La veritat és que no sé com hem pogut sobreviure a la nostra infantesa!!!! Mirant enrere és difícil creure que siguem vius a l'Espanya d'abans: Nosaltres viatjàvem en cotxes sense cinturons de seguretat posteriors, sense “cadiretes especials” i sense air-bags, fèiem viatges de més de 3 h sense parar amb cinc persones masegades al cotxe i no sofríem la síndrome de la classe turista. No vam tenir portes amb proteccions, armaris o flascons de medicines amb tapa a prova de nens. Caminàvem amb bicicleta sense casc, ni protectors per a genolls ni colzes. Els gronxadors eren de metall i amb cantonades en pic. Sortíem de casa al matí, jugàvem tot el dia, i sols tornàvem quan s'encenien els llums. No hi havia mòbils. Ens trencàvem els ossos i les dents i no hi havia cap llei per castigar els culpables. Ens obríem el cap jugant a guerres de pedres i no passava res, eren coses de nens i es curaven amb mercromina (vermella) i uns punts i l'endemà tots contents. Anàvem a classe carregats de llibres i quaderns, tot posat en una motxilla que, rares vegades, tenia reforç per a les espatlles i, molt menys, rodes!!! Menjàvem dolços i bevíem refrescs, però no érem obesos. Si potser algun era gras i punt. Estàvem sempre a l'aire lliure, corrent i jugant. Compartim ampolles de refrescs i ningú es contagi de res. Només ens contagiàvem els polls al cole. Cosa que les nostres mares arreglaven rentant-nos el cap amb vinagre calent (o els més afortunats amb Orión). I lligàvem amb els “niñ@s” jugant a petó, veritat i atreviment o al conill de la sort, no en un Xat. Érem responsables de les nostres accions i carregàvem amb les conseqüències. Sàvies que es rifava una hòstia si vacil·laves a un adult. No hi havia ningú per resoldre això. La idea d'un pare protegint-nos, si transgredíem alguna llei, era inadmissible, i ens deixava anar una bufetada o un espardenyada i callaves. Vam tenir llibertat, fracàs, respecte, èxit i responsabilitat, i vam aprendre a créixer amb tot això.

Generacio dels 70' (2ª part)

Hem vestit texans de campana, de cigarret, de mànega d'elefant i amb la costura torta; ens vam posar “bombers” sense por de semblar skin heads. El nostre primer xandall era blau marí amb franges blanques a la màniga i les nostres primeres sabatilles de marca les vam tenir passats els 10 anys (Aquestes J'hayber!). Entrem al col·legi quan l'1 de novembre era el dia de “Tots Sants i no Halloween, quan encara es podia repetir curs. Vam ser els últims en fer BUP i COU, i els pioners de la E.S.O. Hem estat els cobais en el programa educatiu, som els primers en incorporar-nos a treballar a través d'una ETT i als que menys els costa fer-nos fora del treball... Sempre ens recorden esdeveniments d'abans que naixéssim, com si no haguéssim viscut res històric. Nosaltres hem après el que era el terrorisme comptant acudits d'Irene Villa, vam veure caure el mur de Berlín i a Boris Yelsin borratxo tocar-li el cul una secretària; els de la nostra generació van anar a la guerra (Bòsnia, etc.) cosa que els nostres pares no van fer; cridem OTAN no! bases fora!, sense saber molt bé què significava i ens assabentem de cop un 11 de setembre. Vam aprendre a programar el vídeo abans que ningú, juguem amb el Spectrum, odiem Bill Gates, vam veure els primers mòbils i vam creure que Internet seria un món lliure. Som la generació d'Espinete, el Senyor Pimpón i Chema “el forner farlopero”.Els que recordem a Enrique del Pozo cantant amb ganes (abuelito digues-me tu...). Els mons de Yupi i les pessetes rosses amb la cara de Franc en algunes d'elles. Ens emocionem amb Superman, ET, els Goonies o A la recerca de l'Arca Perduda. Els de l'entrepà de xoriço i mortadel·la i també Phosquitos, els Tigretones eren el millor, encara que allò que començava (una cosa cridada Bollycao) no estava del tot malament. Som la generació del cotxe fantàstic, Oliver i Benjí...

Generacio dels 70' (1ª part)

L'objecte d'aquesta missiva és la de reivindicar una generació. La de tots aquells que vam néixer en la dècada dels 70 (un parell d'anys a dalt o baix), la dels que estem treballant d'una cosa que els nostres pares ni podien somiar, la dels que veiem que el pis que van comprar els nostres pares ara val 20 o 30 vegades més, la dels que estarem pagant el nostre habitatge fins i tot els ¡60 anys!. Nosaltres, no vam estar en la Guerra Civil, ni el maig del 68, ni vam córrer davant dels grisos, no votarem la Constitució i la nostra memòria històrica comença amb les olimpíades del '92. Per no viure activament la Transició se'ns diu que no tenim ideals i això que sabem de política més que els nostres pares i de la qual cosa mai no sabran els nostres germans petits i descendents. Som l'última generació que hem après a jugar al carrer a les xapes, la baldufa, les bales, la corba, la goma, el rescat o el "bote bote" i, alhora, som la primera que hem jugat a videojocs. Hem anat a parcs d'atraccions o vist dibuixos animats en color. Els Reis Mags no sempre ens portaven el que demanàvem, però sentíem (i continuem sentint) que ho hem tingut tot, malgrat que els que van venir després de nosaltres sí ho tenen realment i ningú no els hi diu. Se'ns ha etiquetat de generació X i vam haver d'empassar-nos 'bodris' com a: Reality Bites, "Melrose place" o "Sensació de vivir", que et van agradar en el seu moment, però... torna a mirar-les, veuràs que perboc. Som la generació de "Compañeros", de "Al salir de clase". Vam plorar amb la mort de Chanquete, amb la mare de Marco que no apareixia, amb les putadas de la Senyoreta Rottenmayer. Som una generació que hem vist a Maradona fer campanya contra la droga, que durant un temps vam tenir al bàsquet com el primer dels esports (Gràcies Chicho Sivilio!)...