Generacio dels 70' (2ª part)

Hem vestit texans de campana, de cigarret, de mànega d'elefant i amb la costura torta; ens vam posar “bombers” sense por de semblar skin heads. El nostre primer xandall era blau marí amb franges blanques a la màniga i les nostres primeres sabatilles de marca les vam tenir passats els 10 anys (Aquestes J'hayber!). Entrem al col·legi quan l'1 de novembre era el dia de “Tots Sants i no Halloween, quan encara es podia repetir curs. Vam ser els últims en fer BUP i COU, i els pioners de la E.S.O. Hem estat els cobais en el programa educatiu, som els primers en incorporar-nos a treballar a través d'una ETT i als que menys els costa fer-nos fora del treball... Sempre ens recorden esdeveniments d'abans que naixéssim, com si no haguéssim viscut res històric. Nosaltres hem après el que era el terrorisme comptant acudits d'Irene Villa, vam veure caure el mur de Berlín i a Boris Yelsin borratxo tocar-li el cul una secretària; els de la nostra generació van anar a la guerra (Bòsnia, etc.) cosa que els nostres pares no van fer; cridem OTAN no! bases fora!, sense saber molt bé què significava i ens assabentem de cop un 11 de setembre. Vam aprendre a programar el vídeo abans que ningú, juguem amb el Spectrum, odiem Bill Gates, vam veure els primers mòbils i vam creure que Internet seria un món lliure. Som la generació d'Espinete, el Senyor Pimpón i Chema “el forner farlopero”.Els que recordem a Enrique del Pozo cantant amb ganes (abuelito digues-me tu...). Els mons de Yupi i les pessetes rosses amb la cara de Franc en algunes d'elles. Ens emocionem amb Superman, ET, els Goonies o A la recerca de l'Arca Perduda. Els de l'entrepà de xoriço i mortadel·la i també Phosquitos, els Tigretones eren el millor, encara que allò que començava (una cosa cridada Bollycao) no estava del tot malament. Som la generació del cotxe fantàstic, Oliver i Benjí...