La generació que es va cansar de veure les mamà chicho. La generació a la qual li entra el riure fluix cada vegada que tracten de vendre'ns que Espanya és favorita per a un mundial. L'última generació que veia el seu pare posar la vaca del cotxe fins al cul de maletes per anar de vacances. L'última generació de les litrones i els porros, i que cony, l'última generació assenyada que hi ha hagut. La veritat és que no sé com hem pogut sobreviure a la nostra infantesa!!!! Mirant enrere és difícil creure que siguem vius a l'Espanya d'abans: Nosaltres viatjàvem en cotxes sense cinturons de seguretat posteriors, sense “cadiretes especials” i sense air-bags, fèiem viatges de més de 3 h sense parar amb cinc persones masegades al cotxe i no sofríem la síndrome de la classe turista. No vam tenir portes amb proteccions, armaris o flascons de medicines amb tapa a prova de nens. Caminàvem amb bicicleta sense casc, ni protectors per a genolls ni colzes. Els gronxadors eren de metall i amb cantonades en pic. Sortíem de casa al matí, jugàvem tot el dia, i sols tornàvem quan s'encenien els llums. No hi havia mòbils. Ens trencàvem els ossos i les dents i no hi havia cap llei per castigar els culpables. Ens obríem el cap jugant a guerres de pedres i no passava res, eren coses de nens i es curaven amb mercromina (vermella) i uns punts i l'endemà tots contents. Anàvem a classe carregats de llibres i quaderns, tot posat en una motxilla que, rares vegades, tenia reforç per a les espatlles i, molt menys, rodes!!! Menjàvem dolços i bevíem refrescs, però no érem obesos. Si potser algun era gras i punt. Estàvem sempre a l'aire lliure, corrent i jugant. Compartim ampolles de refrescs i ningú es contagi de res. Només ens contagiàvem els polls al cole. Cosa que les nostres mares arreglaven rentant-nos el cap amb vinagre calent (o els més afortunats amb Orión). I lligàvem amb els “niñ@s” jugant a petó, veritat i atreviment o al conill de la sort, no en un Xat. Érem responsables de les nostres accions i carregàvem amb les conseqüències. Sàvies que es rifava una hòstia si vacil·laves a un adult. No hi havia ningú per resoldre això. La idea d'un pare protegint-nos, si transgredíem alguna llei, era inadmissible, i ens deixava anar una bufetada o un espardenyada i callaves. Vam tenir llibertat, fracàs, respecte, èxit i responsabilitat, i vam aprendre a créixer amb tot això.
dijous, 15 d’abril del 2010
Generacio dels 70' (3ª part)
La generació que es va cansar de veure les mamà chicho. La generació a la qual li entra el riure fluix cada vegada que tracten de vendre'ns que Espanya és favorita per a un mundial. L'última generació que veia el seu pare posar la vaca del cotxe fins al cul de maletes per anar de vacances. L'última generació de les litrones i els porros, i que cony, l'última generació assenyada que hi ha hagut. La veritat és que no sé com hem pogut sobreviure a la nostra infantesa!!!! Mirant enrere és difícil creure que siguem vius a l'Espanya d'abans: Nosaltres viatjàvem en cotxes sense cinturons de seguretat posteriors, sense “cadiretes especials” i sense air-bags, fèiem viatges de més de 3 h sense parar amb cinc persones masegades al cotxe i no sofríem la síndrome de la classe turista. No vam tenir portes amb proteccions, armaris o flascons de medicines amb tapa a prova de nens. Caminàvem amb bicicleta sense casc, ni protectors per a genolls ni colzes. Els gronxadors eren de metall i amb cantonades en pic. Sortíem de casa al matí, jugàvem tot el dia, i sols tornàvem quan s'encenien els llums. No hi havia mòbils. Ens trencàvem els ossos i les dents i no hi havia cap llei per castigar els culpables. Ens obríem el cap jugant a guerres de pedres i no passava res, eren coses de nens i es curaven amb mercromina (vermella) i uns punts i l'endemà tots contents. Anàvem a classe carregats de llibres i quaderns, tot posat en una motxilla que, rares vegades, tenia reforç per a les espatlles i, molt menys, rodes!!! Menjàvem dolços i bevíem refrescs, però no érem obesos. Si potser algun era gras i punt. Estàvem sempre a l'aire lliure, corrent i jugant. Compartim ampolles de refrescs i ningú es contagi de res. Només ens contagiàvem els polls al cole. Cosa que les nostres mares arreglaven rentant-nos el cap amb vinagre calent (o els més afortunats amb Orión). I lligàvem amb els “niñ@s” jugant a petó, veritat i atreviment o al conill de la sort, no en un Xat. Érem responsables de les nostres accions i carregàvem amb les conseqüències. Sàvies que es rifava una hòstia si vacil·laves a un adult. No hi havia ningú per resoldre això. La idea d'un pare protegint-nos, si transgredíem alguna llei, era inadmissible, i ens deixava anar una bufetada o un espardenyada i callaves. Vam tenir llibertat, fracàs, respecte, èxit i responsabilitat, i vam aprendre a créixer amb tot això.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada