L'objecte d'aquesta missiva és la de reivindicar una generació. La de tots aquells que vam néixer en la dècada dels 70 (un parell d'anys a dalt o baix), la dels que estem treballant d'una cosa que els nostres pares ni podien somiar, la dels que veiem que el pis que van comprar els nostres pares ara val 20 o 30 vegades més, la dels que estarem pagant el nostre habitatge fins i tot els ¡60 anys!. Nosaltres, no vam estar en la Guerra Civil, ni el maig del 68, ni vam córrer davant dels grisos, no votarem la Constitució i la nostra memòria històrica comença amb les olimpíades del '92. Per no viure activament la Transició se'ns diu que no tenim ideals i això que sabem de política més que els nostres pares i de la qual cosa mai no sabran els nostres germans petits i descendents. Som l'última generació que hem après a jugar al carrer a les xapes, la baldufa, les bales, la corba, la goma, el rescat o el "bote bote" i, alhora, som la primera que hem jugat a videojocs. Hem anat a parcs d'atraccions o vist dibuixos animats en color. Els Reis Mags no sempre ens portaven el que demanàvem, però sentíem (i continuem sentint) que ho hem tingut tot, malgrat que els que van venir després de nosaltres sí ho tenen realment i ningú no els hi diu. Se'ns ha etiquetat de generació X i vam haver d'empassar-nos 'bodris' com a: Reality Bites, "Melrose place" o "Sensació de vivir", que et van agradar en el seu moment, però... torna a mirar-les, veuràs que perboc. Som la generació de "Compañeros", de "Al salir de clase". Vam plorar amb la mort de Chanquete, amb la mare de Marco que no apareixia, amb les putadas de la Senyoreta Rottenmayer. Som una generació que hem vist a Maradona fer campanya contra la droga, que durant un temps vam tenir al bàsquet com el primer dels esports (Gràcies Chicho Sivilio!)...
dissabte, 10 d’abril del 2010
Generacio dels 70' (1ª part)
L'objecte d'aquesta missiva és la de reivindicar una generació. La de tots aquells que vam néixer en la dècada dels 70 (un parell d'anys a dalt o baix), la dels que estem treballant d'una cosa que els nostres pares ni podien somiar, la dels que veiem que el pis que van comprar els nostres pares ara val 20 o 30 vegades més, la dels que estarem pagant el nostre habitatge fins i tot els ¡60 anys!. Nosaltres, no vam estar en la Guerra Civil, ni el maig del 68, ni vam córrer davant dels grisos, no votarem la Constitució i la nostra memòria històrica comença amb les olimpíades del '92. Per no viure activament la Transició se'ns diu que no tenim ideals i això que sabem de política més que els nostres pares i de la qual cosa mai no sabran els nostres germans petits i descendents. Som l'última generació que hem après a jugar al carrer a les xapes, la baldufa, les bales, la corba, la goma, el rescat o el "bote bote" i, alhora, som la primera que hem jugat a videojocs. Hem anat a parcs d'atraccions o vist dibuixos animats en color. Els Reis Mags no sempre ens portaven el que demanàvem, però sentíem (i continuem sentint) que ho hem tingut tot, malgrat que els que van venir després de nosaltres sí ho tenen realment i ningú no els hi diu. Se'ns ha etiquetat de generació X i vam haver d'empassar-nos 'bodris' com a: Reality Bites, "Melrose place" o "Sensació de vivir", que et van agradar en el seu moment, però... torna a mirar-les, veuràs que perboc. Som la generació de "Compañeros", de "Al salir de clase". Vam plorar amb la mort de Chanquete, amb la mare de Marco que no apareixia, amb les putadas de la Senyoreta Rottenmayer. Som una generació que hem vist a Maradona fer campanya contra la droga, que durant un temps vam tenir al bàsquet com el primer dels esports (Gràcies Chicho Sivilio!)...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada