Les Bogeries d'un il·luminat

La bogeria d'un il·luminat porta la nació d'Alemanya l'any 1939 fins a 1945 de tots els que han llegit alguna cosa de la segona guerra mundial és sabut que van morir uns 60.000.000 milions de persones i no comptem els ferits, i mutilats, al final de tot per deixar una Europa arrasada i sobretot la pròpia Alemanya, Berlín el seva capital queda destruïda en mes d'un 80% però 40 anys després Alemanya i Berlín en particular es reconstruí, la maquina de guerra es subtitui per la maquina del treball de fer un país nou i que aquest al capdavant d'Europa novament com així és.

El món ha entrat en una crisi general i avui en comptes de mirar per respondre a aquesta crisi amb mesures que s'estabilitzi al benestar ens permetem el luxe de fer una vaga general avuil dia 29. Sabeu que costa una vaga general a una nació ? no és que aquest en contra de la vaga però en situacions que el justifiquin demà segons les estadístiques el 65% de la gent no esta a favor de la vaga és a dir que hi ha una majoria que no la veuen correcta però hi haurà els piquets que vulguis teu o no fer la vaga t'obliguessin fer-la, ja que no et deixessin entrar en el teu lloc de treball, els miners es posen en vaga i les drassanes també, Com es pot sortir d'una crisi en aquestes condicions ? la veritat que me'l pregunto i no l'es.

Si vaig començar parlant d'Alemanya he de recordar que quan la guerra acabo els alemanys treballadors de les seves 8 hores de treball|feina cobraven 7 l'altra hora era per al govern per refer tot el que es destrueixo... M'agradaria saber si el poble espanyol se li digués que donéssim una hora de treball|feina per pagar el dèficit que tenim que diria.

Perquè a tots els que d'una forma i una altra ens afecto la crisi i una reducció i congelació de sous com són jubilats, els funcionaris públics, i molts mes a ningú li agrado i ara ens diuen que als quals guanyen mes de 120.000 € són els que li pujaran mes la quota de pagaments hisenda a meu m'agradaria guanyar 120.000 € o mes a l'any i que em descomptessin fins un 20% però si això ho fes el govern no es la que s'armaria.

Bo és una opinió molt particular
salutacions i petons

Carta a la meva filla

Una carta per la meva filla, que espero que algun dia ho pugui entendre.

Diumenge a la nit em truques: pare, vull que vinguis! Perquè no vens?

Arribo a casa una estona més tard, a les 10 de la nit, cansat, sense forces, sense quasi haver menjat,.. Entro i em preguntes (o més aviat em retreus): pare, perquè no venies? No has estat amb mi en tot el dia! I jo t'abraço i a cau d'orella et dic: He votat Thaïs, el pare ha votat!

Tu no tens idea del que significa el que et dic, només saps que el pare ha estat 14 hores fora de casa i encara no entens ven bé el motiu.

“El pare s'ha aixecat molt d'hora i s'ha passat 14 hores davant una porta on a dins hi havia una urna on la gent hi podia posar un paper per decidir el seu futur i el de les seves famílies. El que passa és que hi ha persones que creuen que aquestes urnes i aquestes paperetes són unes armes letals que fan molt més mal que qualsevol porra o pistola de goma. Per aquest motiu el pare ha decidit vigilar aquestes urnes les hores que calgui... Perquè una altra cosa que no saps és que en el paper que es tira a dins hi ha escrit el teu futur. Com qualsevol mare o pare del món, jo vull el millor futur per tu, per això no puc deixar que ningú te'l prengui i te l'embruti. El papa simplement vol que puguis viure en un lloc on puguis ser qui decideixes ser, on ningú et prengui el que tu mateixa et guanyes, on ningú respongui a cops de porra a les teves idees, on el diàleg sigui sempre la millor via, un lloc on tothom, sigui d'on sigui, hi tingui cabuda.

Vull que siguis lliure Thaïs i que tinguis clar que quan algú vulnera els teus drets i la teva dignitat i et pega a cops de porra, vol dir que no t'estima. Vull que visquis en un lloc on t'estimin, perquè l'amor és el milor que tenim.

És per tot això que ahir el pare no va estar amb tu, algun dia ho entendràs.”

I si comparteixo aquesta carta és perquè jo només sóc un de les desenes de milers de mares i pares que ahir vam sortir a lluitar pel seu futur, i vam arribar a la nit a casa esgotats i vam abraçar als nostres fills sabent que havíem lluitat amb el cor.