Ull!!! Que marxem.

Què, com ho tenim? Com van els ànims? Fatal, oi? Perduts i derrotats, així és com estem, així és com ens sentim. No ens havíem adonat que Espanya és un estat molt poderós, molt fort i molt influent. Quina llàstima, tu... En fi, què hi farem! Ep, frena, frena! Què? Què passa? Passa que estic llegint l'informe del Real Instituto Elcano, el "think tank" espanyol més influent, i diu que "la crisi constitucional territorial és profunda i serà duradera". Ostres! I com és que d'això no en diu res la premsa? Espera, que a l'informe encara hi ha més coses! Sí, diu que "un dels escenaris possibles hauria de ser el de fer concessions" (concessions!) i que els indepes "han trobat algunes simpaties internacionals gràcies, en part, en el que va passar en l'intent de referèndum de L'1 d’Octubre". Caram! Qui presideix aquest “think tank”? Un boig? No ho crec almenys. El presideix Felipe VI, l'home que va anar a Davos en substitució de M. Rajoy (un fet insòlit només equiparable a les monarquies saudites). I per què no hi va anar M. Rajoy? Perquè no sap anglès i per estalviar-se un bon calbot. Que potser no recordes què van dir els de Davos? Els del Fòrum de Davos situen Espanya a la cua de les economies avançades en reducció de la desigualtat i alerta de la desconfiança en la classe política. I mentre, Felipe VI parlant sobre Catalunya davant un auditori atònit (gràcies per la promoció, Majestat. Molt agraïts!). Sí, però Espanya ho té tot a favor. I tant, i tant! Per això el tal Francisco Pérez de los Cobos ni va ensumar el Tribunal Europeu de Drets Humans (on acabarà el procés), i a sobre la que guanya en nom d'Espanya té una visió "particular" de l'homosexualitat. Vergonya aliena!

I Llarena retirant euroordres, i amenaçant a Puigdemont que si va a Dinamarca el detindran (hola? fiscalia? whrere are you?). Ah, i saps que el nivell d'independència judicial d'Espanya està per sota del d'Egipte o l'Aràbia Saudita? Ho diu l'últim estudi del Fòrum Econòmic Mundial. L'informe va ser publicat el passat 26 de setembre i analitza 137 països (Espanya és al 58). Saps què suposen aquests informes? Que la justícia espanyola ara estigui sota la lupa dels organismes internacionals. I tot gràcies a la vicepresidenta, que s'ho està carregant tot.

I per això passen coses com les que escrivia recentment el periodista Vicent Partal: "em diuen que a Estrasburg el president del TC va preguntar alarmat què podia passar-los, a ells com a persones, si seguien per aquest camí. Va preguntar quin risc corrien. Qui pregunta ja respon".I per això el Consell d'Estat va fotre una bona cleca a la vicepresidenta. I per això també l'associació de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia ha denunciat les constants ingerències i els "contactes inadmissibles" entre el govern espanyol i els jutges del TC i del Tribunal Suprem. Potser per tot això les multinacionals estan força fastiguejades, com Volkswagen i Mango que el passat octubre van deixar la Cambra d’Espanya, institució nascuda el 2013 per impuls del govern central. Per Mango, la seva presència en aquesta institució “era una pèrdua de temps”. Però Espanya és forta i poderosa, així ho diuen els seus mitjans. Sí, però abans no continuïs et vull recordar que ara fa un parell d'anys l'International Press Institute i el New York Times van qüestionar la independència dels mitjans de comunicació espanyols. Ho recordes? I no són independents perque tots estan arruïnats i el govern els manté en respiració assistida. Per aquest motiu no informen ni de desnonaments, ni precarietat laboral, ni rescat bancari, ni nefasta gestió econòmica del govern, ni Florentino Pérez. Només hi ha un tema: Catalunya!

I compte amb els mitjans perquè quan deixin de ser útils els farem caure, costen massa diners i què en traiem de sis capçaleres dient el mateix? Començarem per eliminar El Periódico que ja no compra ningú i no té implantació a Espanya, i després farem fusions. Paraula de la vicepresidenta! Sí, però Espanya té veu a la UE! Doncs no serà gràcies a TVE, que va ser exclosa de les institucions europees per “manipular la informació” I saps quin dia va passar això? Doncs curiosament el 29 de setembre, el dia abans del "no referèndum" de l'1O. No insinuo res, eh?

En fi, amic, tu que creus que vius en una potència mundial, recorda que la meitat de la família reial ha fugit a Suïssa, que la corrupció campa lliure (Correa ja està cantant, i espera!) i que Felipe VI es va retrobar amb el seu amic (o examic?) López Madrid a Davos. I? Home, trobar-te amb el teu amic a Davos el mateix dia que l'imputen (juntament amb altres "grandes de España") per un cas de corrupció del metro de Madrid no sé, tu mateix... Però sí, Espanya té un prestigi internacional. El pas de R. Rato pel FMI encara ara és recordat!

I què diu l’informe GRECO d'aquest mes de gener? Llegeix: "El Grupo de Estados contra la Corrupción (Greco) del Consejo de Europa ha publicado su informe anual y España no sale bien parada en este documento donde se analiza a parlamentarios, jueces y fiscales.". Ostres! I afegeix: "De las once recomendaciones que hace el Greco para combatir la corrupción, España efectúa siete de ellas de forma parcial, mientras que otras cuatro no las cumple en absoluto. El dictamen es que la situación de España es globalmente insatisfactoria”. Ai…

La llista és llarga, però abans d'acabar vull recordar una cosa. El passat 9 d'octubre fins a vuit premis Nobel de la Pau van reclamar una "negociació" entre Catalunya i Espanya. I jo em pregunto: des de quan premis Nobel de la Pau demanen coses així a un estat "democràtic"?

I uns dies més tard ja van ser 24 els premis Nobel (de diferents disciplines) els que exigien una "negociació". Sorprenent, oi? I encara alguns no entenen per què The Economist i Bloomberg insinuen que M. Rajoy està acabat i abocant Espanya cap a una democràcia "imperfecta".

Crisi, pensions, corrupció, clavegueres, monarquia en caiguda lliure (per què el CIS ja no pregunta per la corona?), feixistes fent de les seves pel carrer, presos polítics, Amnistia Internacional... Sí, l'Instituto Elcano ja ho diu en altres paraules: ¡ojo, que se nos van!

Carta oberta al milió i escatx de votants d’Arrimadas

«Si us preocupen els "problemes reals" penseu que ella i Cs són un exemple per la FAES d'Aznar! I no només per la defensa de la unitat d’Espanya, també per la seva defensa d'una sanitat a mida dels més rics»

Començo a escriure preguntant-me quants votants d'Inés Arrimadas llegiu habitualment premsa catalanista. El tòpic diu que un mitjà on escriuen indepes, podemites i altres antisistema no us deu atreure pas gaire. Però els tòpics són per mandrosos mentals. Sou 1.109.732 de votants i sé que no tots sou els "anticatalans" i "xenòfobs" que alguns volen que creguem que sou. Jo sé que entre vosaltres hi tinc companys de feina i veïns amb qui comparteixo preocupacions i anhels. Alguns de vosaltres fins i tot sou amics i familiars a qui estimo i seguiré estimant encara que voteu Arrimadas. Però em costa entendre perquè ho feu i per això avui tinc la necessitat de comunicar-me amb vosaltres.

Començaré pel "monotema", com en diu la Inés. Diuen els politòlegs que molts l'heu votada com una forma de defensar els vostres sentiments cap a Espanya i com a resposta a un nacionalisme català que veieu com una amenaça. Jo ho entenc. A mi també em rebentava Josep A. Duran i Lleida i la seva "Catalunya productiva" contra "l’Espanya subvencionada". Només cal pensar en els molts catalans amos d'Estrella Damm, que reben prop de dos milionsd'euros de subvencions públiques. Ara bé: com és que Inés Arrimadas no diu "ni piu" de la molt espanyola duquessa d’Alba i família quan rep tres milions d'euros de diner púbic? I si mirem cap a dalt? Privilegiats. Catalans i espanyols. I com jo m’obligo a no caure en la trampa de pensar que no tots sou uns "anticatalans", us demano el mateix exercici: ni l'Anna Gabriel, ni David Fernàndez, ni el Gabriel Rufián (a qui sé que li teniu molta mania!) mai posaran en dubte que hi ha molta més dignitat entre les persones que fan vaga en un call-center de Madrid que no pas en el menyspreu classista d’un empresari explotador de Vic.
I què passa si deixem el "monotema" una estona? Inés Arrimadas parla sovint dels "problemes reals de la gent". Està molt bé. Al final el que volem tots i totes és que els nostres fills vagin a escoles dignes i que no ens hàgim de florir a les llistes d’espera interminables de la sanitat pública. Però, si us preocupen "els problemes reals" de veritat, escolteu-me, si us plau! Per més que Ciutadans cada tres frases parli de les llistes d’espera ja podeu esperar asseguts a que ella les solucioni! Ella i el seu partit -al que heu votat- són presentats com un exemple per la FAES que dirigeix José María Aznar! I no només per la seva defensa de la unitat d’Espanya, sinó també per la seva defensa d'un sistema sanitari fet a mida dels més rics.

L’Aznar que aplaudeix Albert Rivera és el mateix que ha treballat i treballa per convertir el nostre sistema sanitari en un negoci per les grans multinacionals. Penseu-ho. I si us sentiu tabarnessos pregunteu-li a Arrimadas: A Tabàrnia, quin model sanitari hi haurà? El que defensa Aznar o el que defensa la CUP? Sí, sí, he dit CUP! Sí, són molt indepes ells però tingueu clar que els vostres fills tindran una millor sanitat pública amb la CUP que amb Aznar. Llegiu el seu programa. Fa mandra, però jo m’he aguantat i he mirat el que va dir Arrimadas al FAQS d’aquest dissabte.

Sóc conscient que si llegiu aquestes línies podríeu respondre moltes coses i que és impossible resoldre les nostres diferències en un escrit de 3.500 caràcters. Però per alguna cosa s’ha de començar encara que pugui semblar inútil. Vull pensar que alguns altres vau patir veient les imatges de l’1-O. Perquè voteu a qui vol condecorar els policies que van atonyinar els vostres companys de feina, els vostres amics? Vull pensar que uns quants de vosaltres -tot i no voler el procés- llegiu les interlocutòries del jutge Llarena i no podeu tolerar com es comporta una Justícia agenollada i indigna que avui carrega contra un mecànic de Reus però que demà ho farà contra vosaltres  si us desnonen i intenteu defensar-vos. Us representa Felipe VI, que no té ni una paraula pels ferits de les càrregues policials?

Heu votat la candidata que denuncia la "fractura social" a Catalunya. Si vosaltres, que sou 1.109.732, de veritat esteu preocupats per això, penseu en els 2.079.340 companys de feina, veïns i amics que també van votar el 21-D i que ara veuen com això no serveix de res. I penseu que els seus representants estan a la presó o a l’exili. Això fractura molt la societat. Si només un dels 1.109.732 que en sou es qüestiona el seu vot, per a mi, ja haurà valgut la pena escriure aquest paràgraf.

Lluitarem

Quan Winston Churchill va pujar al metro,  sorpresa dels britànics, va dir: "Que mireu? No heu vist mai un Primer Ministre pujant al metro?" Van riure tots i després va proseguir: "M'heu d'ajudar, em sento acorralat, he d'adreçar l'opinió del poble britànic al Parlament i no sé com articular el meu discurs. Creieu que hem d'obrir la via diplomàtica amb el III Reich i entaular un diàleg amb Hitler? O creieu que hem de combatre el Nazisme fins al final, encara que les circumstàncies no ens siguin favorables?" La gent va anar responent esporàdicament i espontàniament; sota una visió unànime, en aquell vagó va respondre cadascú: "Diàleg? Això mai!", "Amb el dimoni no es negocia", "Lluitarem fins al final! Mai ens rendirem.", "Sí, mai ho permetrem, lluitarem." I d'aquí va sortir el seu conegut i famós discurs honorant els combatents de Dunkerk: "Lluitarem als camps, lluitarem als carrers fins aconseguir la llibertat."
El poble de Catalunya ha de recordar aquestes paraules d'entusiasme i motivació, just quan el poble britànic i tot el Regne Unit estàven acorralats davant del Nazisme. L'Estat espanyol no serà cap fre pels somnis i per les aspiracions de llibertat del poble de Catalunya. A cada intent de reduir-nos, ens fan més forts. Un amic em va dir la setmana passada: "Saps la diferència entre un ingenu i un cínic? La consciència. L'ingenu no és conscient que algú (un particular o un col.lectiu) pugui aconseguir allò que es proposa. Mentre que el cínic si. I l'Estat espanyol és cínic perquè sap que ho podem aconseguir." Doncs ja sabem, nosaltres a la nostra que la República serà efectiva més ràpid del que ens pensem.

30D

Tots els Poders de l'Estat amb l'Església al capdavant, reten homenatge a la Monarquia en un acte d'autobombo tan anacrònic com ella mateixa. El pare Rei imposa la seva filla el Toisó d'Or. Democràcia en estat pur el dia que s'impedeix una investidura a Catalunya. Tot en ordre.

Demo Tutti Fruti

Els últims dies estic vivint amb esperpent tot el que pasa. Però el d'ahir s'endú el premi.
No sé si tots els juristes hi estareu d’acord, però si admetre la suspensió que demanava el govern central era un despropòsit, la resolució de compromís que s’han inventat és una aberració jurídica encara pitjor. Què és en el primer que penses quan veus una resolució, que es diu judicial, en què es limiten drets fonamentals sense citar la base legal, sense motivació i sense sentir als afectats? En un Estat de Dret, no.

El 2010, 12 jutges del TC van decidir quin Estatut havíem de tenir els catalans. El 2018, els 12 jutges del TC diuen que un sol jutge pot decidir quin president hem de tenir els catalans. Digues-li estat democràtic o digues-li estat de merda tirànic. A Espanya són sinònims.

El Tribunal Constitucional ha donat un triple salt mortal. Havia de admetre o no un recurs i ha acabat organitzant la sessió d'investidura del Parlament. I sense presentar-se a les eleccions.

En definitiva el TC acorda una cosa que ningú li ha demanat, que legalment no pot acordar i que no té sentit jurídic. El Govern es surt amb la seva i no li importa que per a això calgui esfondrar l'Estat de Dret. I aquests són els constitucionalistes?

Dia de les Víctimes de l'Holocaust

2013, Albert Rivera manant sortir del Parlament als diputats de Ciutadans abans que es votés una moció de condemna al "enaltiment, trivialització, exculpació o negació del nazisme, franquisme i la resta de règims feixistes".

El Parlament condemnava el franquisme a les portes de la manifestació de la Hispanitat que recolzaven PP i Ciutadans, i a la qual es van adherir la Falange Espanyola de les JONS, España2000, Plataforma per Catalunya i el Casal Tramuntana. En el debat ja surava aquesta dada: que PP i Ciutadans estaven organitzant un acte polític al costat d'organitzacions nazis. L'embolic arriba quan el diputat del PP Fernando Sánchez Costa acusa David Fernández de defensar les idees de Joan Garcia Oliver, militant de la CNT que va ser Ministre de Justícia de la República. 

És llavors quan David Fernández esmenta els grups nazis que es manifesten el 12 d'octubre i Jordi Cañas s'aixeca fora de si per demanar la paraula "per al·lusions". Tot i que ningú li ha al·ludit.Arrimadas acaba de mostrar el seu desacord amb la condemna al franquisme. El seu problema no és la condemna en si, sinó que ningú va incloure "el regim castrista o de Corea del Nord", els "actes d'enlaïment del terrorisme" o la "violència" de tots els colors en la guerra civil. El mateix pretext empra el PP. Condemnar el franquisme sí, però alhora que el marxisme. Així es dirigeix ​​Fernando Sánchez Costa al portaveu ICV. I aquesta és la història de com el PP i Ciutadans van marxar d'una votació de condemna al franquisme i al nazisme per manifestar-se l'endemà passat al costat de franquistes i nazis. Per cert, molt bé l'acte de PP i ciutadans el 12 d'octubre de 2013 a Plaça Espanya.

 Feliz Dia de les Víctimes de l'Holocaust.

Equiparació Real

Milers de policies nacionals i guàrdies civils es manifesten a Barcelona per l'equiparació Salarial.
Milers de policies i guàrdia civils, uns 35.000 segons l'Ajuntament de Barcelona i 160.000 segons els organitzadors, s'han manifestat aquest dissabte a la capital catalana per l'equiparació salarial amb els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza.
Equiparació? Si de veritat la volen, que sigui una equiparació 100%, amb tots els privilegis. Una altra coseta, no sabeu ni on estan els ministeris?
Per cert a través d'un canal de Telegram es van denunciar insults de manifestants cap a les persones que veien amb llaços grocs, si us va passar el mateix us convidem a dir-ho. Que el món sàpiga a què ens enfrontem.

L'inventari Català

«Xirigotes, sixenes, citacions a professors, ‘aporellos’, insults. Contínuament rebem embats de tota forma i grau destinats a provocar una reacció. Seria absurd pensar que són casos aïllats, que no formen tots part d’una estratègia. Però, per què fomenten l’acció-reacció? Doncs… L’estat espanyol ha patit dures derrotes en algunes batalles contra l’independentisme català. En totes les batalles on els independentistes hem guanyat hi ha hagut una constant: hem inventat. No hem usat el el ‘manual de la revolució’ i això els ha descol·locat.

Un exemple ràpid i gràfic: Arenys de Munt. Vam inventar. I l’estat va respondre disparant perdigonades a tort i a dret (premsa, jutges, fatxes,…) en una habitació a les fosques. Quan van encendre el llum es van trobar amb 500 consultes populars. Hem inventat quan hem consolidat un discurs que no admet ni tant sols dubtes etnicistes. Hem inventat quan hem desmentit amb vagues generals i manifestacions milionàries les teories en que se’ns relacionava amb unes suposades elits econòmiques. Hem inventat quan ens hem donat la mà des del Pertús a Vinaròs. L’estat espanyol s’ho ha mirat fullejant frenètic les darreres pàgines del manual, on hi ha les solucions. Res a fer, estàvem inventant. Creixent més del què per ells era imaginable. Avancem quan inventem.

L’estat també va perdre una batalla crucial el 20-S al local de la CUP de BCN on va intentar provocar aldarulls per tenir algun vídeo de violència. Algú creu que entre els defensors del local no hi havia gent que li hauria vingut mooolt de gust fotre’ls fora a cosses al cul? I la van perdre l’1-O, és clar, posant tota la carn a la graella per veure si finalment, es veia fum i foc als carrers. Per veure si les imatges es podien aparellar a les notícies que arriben setmanalment de tres o quatre punts del món on manifestants i policia s’ostien mútuament. I res. Vam entendre que política no és fer el què el cos et demana, si no el què demana l’estratègia col·lectiva. I que el triomf de la causa bé val el sacrifici d’aguantar-se les ganes.

La batalla violenta l’hauríem perdut, ho sabem tots. I l’estat creia que només ell ho sabia. De vegades sento dir ‘No podem permetre que ens insultin…’, ‘No podem permetre que se’n riguin…’ i penso: Sí. Sí que ho podem permetre. Perquè això no és una guerra per l’honor sinó per la llibertat. L’únic que no podem permetre és perdre. De vegades, l’únic sacrifici que reclama la lluita és només fer que el cap t’aturi el cor. Assumible, oi? I és per això que l’estat ens convida contínuament a estratègies de manual, com l’acció-reacció, perquè són dins de l’àmbit del seu maneig. I és per això que és imprescindible que no hi entrem, en cap. Que continuem inventant, que és l’única manera de dur la iniciativa a les batalles i controlar el calendari de la guerra. Vet aquí! No és per seny ni per por que cal no respondre als embats de l’estat, sinó per ser amos de la nostra estratègia. Que no és altra que inventar.»