Lluitarem

Quan Winston Churchill va pujar al metro,  sorpresa dels britànics, va dir: "Que mireu? No heu vist mai un Primer Ministre pujant al metro?" Van riure tots i després va proseguir: "M'heu d'ajudar, em sento acorralat, he d'adreçar l'opinió del poble britànic al Parlament i no sé com articular el meu discurs. Creieu que hem d'obrir la via diplomàtica amb el III Reich i entaular un diàleg amb Hitler? O creieu que hem de combatre el Nazisme fins al final, encara que les circumstàncies no ens siguin favorables?" La gent va anar responent esporàdicament i espontàniament; sota una visió unànime, en aquell vagó va respondre cadascú: "Diàleg? Això mai!", "Amb el dimoni no es negocia", "Lluitarem fins al final! Mai ens rendirem.", "Sí, mai ho permetrem, lluitarem." I d'aquí va sortir el seu conegut i famós discurs honorant els combatents de Dunkerk: "Lluitarem als camps, lluitarem als carrers fins aconseguir la llibertat."
El poble de Catalunya ha de recordar aquestes paraules d'entusiasme i motivació, just quan el poble britànic i tot el Regne Unit estàven acorralats davant del Nazisme. L'Estat espanyol no serà cap fre pels somnis i per les aspiracions de llibertat del poble de Catalunya. A cada intent de reduir-nos, ens fan més forts. Un amic em va dir la setmana passada: "Saps la diferència entre un ingenu i un cínic? La consciència. L'ingenu no és conscient que algú (un particular o un col.lectiu) pugui aconseguir allò que es proposa. Mentre que el cínic si. I l'Estat espanyol és cínic perquè sap que ho podem aconseguir." Doncs ja sabem, nosaltres a la nostra que la República serà efectiva més ràpid del que ens pensem.