Els últims dies estic vivint amb esperpent tot el que pasa. Però el d'ahir s'endú el premi.
No sé si tots els juristes hi estareu d’acord, però si admetre la suspensió que demanava el govern central era un despropòsit, la resolució de compromís que s’han inventat és una aberració jurídica encara pitjor. Què és en el primer que penses quan veus una resolució, que es diu judicial, en què es limiten drets fonamentals sense citar la base legal, sense motivació i sense sentir als afectats? En un Estat de Dret, no.
No sé si tots els juristes hi estareu d’acord, però si admetre la suspensió que demanava el govern central era un despropòsit, la resolució de compromís que s’han inventat és una aberració jurídica encara pitjor. Què és en el primer que penses quan veus una resolució, que es diu judicial, en què es limiten drets fonamentals sense citar la base legal, sense motivació i sense sentir als afectats? En un Estat de Dret, no.
El 2010, 12 jutges del TC van decidir quin Estatut havíem de tenir els catalans. El 2018, els 12 jutges del TC diuen que un sol jutge pot decidir quin president hem de tenir els catalans. Digues-li estat democràtic o digues-li estat de merda tirànic. A Espanya són sinònims.
El Tribunal Constitucional ha donat un triple salt mortal. Havia de admetre o no un recurs i ha acabat organitzant la sessió d'investidura del Parlament. I sense presentar-se a les eleccions.
En definitiva el TC acorda una cosa que ningú li ha demanat, que legalment no pot acordar i que no té sentit jurídic. El Govern es surt amb la seva i no li importa que per a això calgui esfondrar l'Estat de Dret. I aquests són els constitucionalistes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada